“La diversitat no és ni una benedicció ni una maledicció, senzillament, és una realitat. El que importa és saber com viure tots junts”. Amin Maalouf
L’harmonia social pot semblar una utopia, però si de petits tinguéssim l’oportunitat de seure al costat de nens de diferents països, tot canviaria. Conviure no seria ni bo ni dolent, simplement seria normal. La igualtat no podrà ser mai imposada, algun fet ha de marcar la nostra vida per poder defensar-la. Els alumnes de l’Aula d’Acollida de l’Institut Berenguer d’Entença venen de vuit països diferents: Argentina, Bulgària, El Salvador, Líbia, Romania, Rússia, Uruguai i Veneçuela. Aquest any marcarà seva vida perquè deixen enrere família, amics, costums…, la seva terra.
“No em preocupava tant aprendre una llengua nova, potser tenia més por de no tenir amics al pati”, deia l’Alejandra, estudiant de 2n d’ESO (Veneçuela). Si la soledat ens inquieta quan som adults, com es pot sentir un xiquet que arriba a un país diferent i deixa la seva mare a casa? En la mateixa situació es troba l’Eduardo, també de Veneçuela, qui ha deixat el seu pare allà fins que finalitzen els tràmits burocràtics. “Recordo que vam agafar un vol de 8 hores des de Maturín a Mèrida, després férem un viatge de 7 hores amb el cotxe fins arribar a Colòmbia. A banda, 5 hores més de cua per aconseguir el passaport. Molta gent es queda allà perquè els nens petits no suporten tantes cues. I això no és tot, encara faltaven les 15 últimes hores de vol fins arribar a Barcelona, primer havíem d’agafar un avió des de Cucutà a Bogotà i d’allí enllaçar cap al nostre destí”, explicava l’Eduardo.
Durant el curs 2017-2018, el sistema educatiu s’ha adaptat a les necessitats lingüístiques dels alumnes nouvinguts. L’Aula d’Acollida s’ha convertit en el seu punt de referència pel que fa a la seva dinàmica escolar. A classe reben una atenció emocional i acadèmica personalitzada, a més d’un aprenentatge intensiu de la llengua catalana.
D’altra banda, l’equip docent del centre vetlla perquè aquests alumnes assoleixin una competència comunicativa que els faciliti la relació social amb la resta d’estudiants. Per això, s’ha decidit fomentar la conversa entre alumnes catalans i estrangers amb les ‘parelles lingüístiques’, una activitat que es treballa dos cops a la setmana a l’hora del pati. “Poder parlar amb altres companys a l’hora del pati em va ajudar a fer amics”, assegura l’Antonio, alumne de 1r d’ESO (Romania). No ha estat fàcil integrar-se en una societat que no comparteix els seus mateixos costums. Ells han hagut de canviar part de la seva personalitat per tal de ser acceptats, “l’humor és diferent”, afegeix el Damir, estudiant de 1r d’ESO (Rússia).
Com a professora ha estat un repte ensenyar-los un nou idioma, però em preocupava més que fossin feliços a l’aula. Potser jo he après més que ells durant aquest curs, potser ells han estat els millors professors que he tingut mai. Escoltar, compartir i ajudar és més difícil del que sembla, però un nen que està sol i encara no té més intencions que fer amics pot ensenyar-te si l’observes. Com deia el poema de Joana Raspall que va recitar la Gabriela: “Has de tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint del dolor o de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra, la tristesa d’ell podria ser teva”.
(Text publicat a la revista de l’Institut Berenguer d’Entença – L’Hospitalet de l’Infant)
